Salut i medicina
Què hem de prendre per al mal de queixal
Índex de continguts
Per què fan mal els queixals
Hi ha diversos trastorns que es manifesten amb el mal de queixal. El més habitual és la càries dental.
La càries és un problema causat, principalment, per una higiene dental defectuosa. Les restes de menjar a les dents fan aparèixer uns microorganismes, sobretot bacteris com ara els Streptococcus mutans, que travessen l’esmalt de les dents i n’ataquen els teixits interns. Aquest atac acaba afectant el nervi i origina un dolor molt intens, en un procés que anomenem pulpitis.
Passa igual quan hi ha restes de menjar entre dues peces dentals. Els bacteris que hi creixen poden atacar les dents o els queixals.
Altes causes possibles són:
- La caiguda d’un empastament. Una obturació o empastament es fa justament per tapar o restaurar la dent corcada. Si es perd el material empastat, torna a fer mal.
- Un abscés dental, que és l’acumulació de pus causada per una infecció bacteriana.
- Un cop en una zona contigua a la dent.
- L’aparició d’una nova peça dental, principalment el queixal del seny, que pot sortir als divuit anys o més endavant (d’aquí ve el nom) i “es fa lloc” a la mandíbula descol·locant les altres dents, o bé que creix inclinada, una mica com pot i causa un dolor intens en certs casos.
- La periodontitis, o malaltia de les genives, que és el resultat d’una infecció. Els pacients van perdent les genives i els ossos en què s’insereixen les dents, fet que n’origina la caiguda. Igual que la càries, la periodontitis es pot prevenir intensificant la higiene dental.
- Una sinusitis, que és la infecció dels sins paranasals i que es nota, especialment, a la mandíbula superior.
Cal consultar al metge els mals de queixal
Hi ha diferents graus de mal de queixal i tots haurien de ser avaluats per un dentista, sobretot si es tenen els símptomes següents:
- Febre.
- Inflamació perceptible a la cara amb dolor quan es palpa.
- Secrecions de pus.
- Mal de cap.
- Visió doble o problemes de visió.
En aquests casos cal visitar el dentista de seguida i, si no és possible, el servei d’urgències d’un hospital, perquè n’avaluï el cas i prescrigui el tractament adequat. Abans d’anar a la consulta, el pacient pot prendre analgèsics com ara el paracetamol o l’ibuprofèn.
Tractament del mal de queixal
Ni els analgèsics ni els antiinflamatoris constitueixen en si cap tractament, sinó que serveixen per pal·liar el dolor. El tractament pròpiament dit es determina per la causa del dolor.
El tractament contra les infeccions bacterianes es basa en els antibiòtics (amoxicil·lina o amoxicil·lina més àcid clavulànic). El metge n’estipula la durada, però com a mínim és de sis dies.
Un abscés requereix un drenatge, que es practica amb una petita incisió a la zona fent servir un bisturí. De manera eventual, el metge hi pot deixar instal·lat un petit tub per continuar el drenatge fins que la infecció remet.
La inflamació prèvia a l’aparició del queixal del seny o d’una altra peça dental es tracta glopejant aigua calenta amb sal (una cullerada de sal diluïda en un got d’aigua calenta). El pacient ha de repetir el tractament tres o quatre vegades al dia.
I a casa…
Ja hem parlat dels analgèsics (paracetamol i ibuprofèn), que són els remeis pal·liatius més eficaços per combatre el dolor. Ara bé, també podem:
- Aplicar-nos compreses fredes, o una bossa amb gel (o de pèsols congelats) dins una tovallola, a la zona adolorida.
- Parlar-ne amb el farmacèutic, perquè ens recomani alguna pomada amb anestèsic de venda lliure (sense recepta).
- Glopejar aigua oxigenada (diluïda a parts iguals en aigua corrent). Abans hem proposat fer gàrgares amb aigua i sal.
- Si es tolera el gust fort de l’all, en podem mastegar un gra i deixar-lo actuar a prop de la peça que fa mal, perquè l’all és un agent antibacterià i ens pot ajudar a combatre el dolor.
- Prendre eugenol, que té efectes analgèsics. A la farmàcia en poden recomanar compostos. De manera alternativa, ens podem preparar una infusió amb clavells d’espècia i fer-ne una pasta per aplicar a la dent corcada; o bé mantenir un clavell a la boca i fer com qui va llepant un caramel.
Historial
