Fills, Salut i medicina
Què són les malalties exantemàtiques i com es tracten
Què és un exantema
Un exantema és una erupció cutània generalitzada que se sol associar a una infecció sistèmica (és a dir, que infecta tot el cos), normalment d’origen víric o bacterià, per bé que té altres causes tal com explicarem més endavant.
Què causa els exantemes
Les causes que fan aparèixer un exantema en un infant poden ser nombroses i molt variades, però les dividirem en tres grups:
- Agents infecciosos: virus i bacteris (se n’han descrit més de 50)
- Medicaments
- Malalties inflamatòries
Per què apareix l’exantema
No se sap amb certesa, però es pensa que es pot deure a un o diversos dels factors següents:
- Dany cel·lular directe de l’agent causal sobre la pell
- Toxines dels agents infecciosos que actuen sobre la pell
- Mecanisme de defensa del mateix organisme contra l’agent causal
La pell té ben pocs mecanismes per produir reaccions, per tant, la mateixa alteració cutània pot tenir causes diferents.
Només unes quantes malalties produeixen alteracions pròpies i inconfusibles a la pell i, en aquests casos, es diu que l’exantema és patognomònic (dit del signe característic de la malaltia).
Com esbrinem l’origen d’un exantema
Per diagnosticar l’exantema amb precisió, s’han de recopilar correctament totes les dades clíniques des de l’origen del problema, és a dir, s’ha de fer una bona història clínica. Si el pediatra es troba un infant amb un exantema, cal que sigui exhaustiu i estudiï de manera metòdica el cas per compilar totes les dades necessàries que li han de permetre d’elaborar una hipòtesi diagnòstica.
Dades importants per fer-ne el diagnòstic
- Sobre l’exantema: moment de l’aparició, distribució corporal, durada i recurrència.
- Símptomes concomitants: febre, congestió nasal, tos, mal de gola, vòmits, diarrea, inflamació dels ganglis, dolors articulars, etc.
- Factors precipitants: injecció de vaccins els dies previs o presa de certs medicaments, contactes amb plantes i animals o bé amb detergents o suavitzants nous, grau d’exposició solar, estrena de roba o de sabates o malalties passades.
- Factors predisposants: antecedents familiars o personals d’atòpia (és a dir, predisposició a problemes al·lèrgics), al·lèrgies o psoriasi.
- Ambient epidemiològic: germans o familiars malalts, contactes a les escoles bressol o col·legis. Estació de l’any.
- Estat d’immunització de l’infant: vaccins administrats i immunosupressions.
Exploració clínica de l’infant
L’especialista ha d’examinar el nen despullat i ha de comprovar:
- Quina és la lesió cutània més important i on es localitza.
- La distribució de l’exantema: si és simètric o asimètric.
- Si afecta les mucoses, el cuir cabellut, els palmells de les mans o les plantes dels peus.
- La forma de la lesió: si té l’aparença de línia, de diana, reticulada, etc.
- El color de la lesió.
- L’evolució de la lesió al cap del temps.
Quins elements formen l’exantema
En l’exantema cal diferenciar:
- La lesió cutània primària, que és la més important i la primera manifestació de la malaltia.
- Les lesions cutànies secundàries, que apareixen a mesura que va evolucionant la lesió primària i són conseqüència de l’acció de gratar-se, la sobreinfecció o del mateix tractament.
Diferents classes de lesions primàries
Segons com és la lesió cutània es diferencien diverses classes d’exantemes. A grans trets, podem enumerar les lesions següents:
- Màcula: zona de pell vermellosa, delimitada, aplanada i de fins a 1 cm de diàmetre.
- Taca: igual que l’anterior però de més d’1 cm.
- Pàpula: igual que la màcula però amb relleu. Si és transitòria s’anomena favassa.
- Placa igual que la taca però amb relleu.
- Nòdul: és una lesió sòlida, prominent i ben delimitada que s’estén en profunditat.
- Tumor: és una lesió compacta i amb una profunditat superior a 1 cm. Pot ser a flor de pell, sobreelevat o profund.
- Vesícula: sobreelevació de la pell ben delimitada inferior a 1 cm i amb un contingut líquid serós (clar).
- Butllofa: igual que la vesícula, però de més d’1 cm.
- Pústula: igual que la vesícula però amb contingut purulent (pus).
- Petèquia: és un dipòsit de sang o de pigments hemàtics, ben delimitats, en forma de puntets vermells que no desapareixen amb la vitropressió, és a dir, quan s’estira la zona de la pell afectada no se n’eliminen les taques (les favasses o les terminacions capil·lars, en canvi, sí).
- Púrpura: com la petèquia, però de més d’1 cm.
Exantemes sense febre
Solen ser els exantemes que no causa cap infecció i, per tant, no tenen manifestacions generals (febre, etc.). O bé els que, tot i l’origen infecciós, afecten únicament i habitual la pell.
Dermatitis irritativa
O també dermatitis de contacte. Són màcules vermelloses que apareixen per la irritació que produeix l’orina quan es triga a canviar el bolquer. Normalment el problema es resol quan es canvia sovint el bolquer i es fa servir una crema hidratant greixosa a la zona.
Dermatitis o candidosi dels bolquers
La dermatitis dels bolquers: es tracta d’una erupció de màcules vermelloses envoltades d’altres taques petites (lesions satèl·lits). Apareixen a l’àrea coberta pels bolquers i són conseqüència d’una sobreinfecció de la pell humida per l’acció dels fongs.
En aquest cas cal aplicar-hi una crema especial contra els fongs, receptada pel pediatra, i també canviar sovint els bolquers per evitar humitat a la zona.
Dermatitis seborreica
La dermatitis seborreica cursa a brots. Es presenta des del naixement i consisteix en tot de màcules rosades, ben delimitades, amb crostes o escames groguenques i untuoses al tacte. Afecta sobretot el front, les temples i els grans plecs (en especial de l’engonal). No fa pruïja.
La dermatitis del cuir cabellut, que és la que més neguiteja els pares, es tracta amb olis de bany o xampús oliosos que n’eliminen les crostes. De vegades cal fer servir algun xampú antifongs un cop a la setmana.
Dermatitis atòpica
La dermatitis atòpica apareix a partir de la quarta o sisena setmana de vida i les criatures afectades en solen tenir antecedents familiars. Es caracteritza per unes màcules rosades o vermelloses, ben delimitades al començament, que esdevenen plaques exsudatives d’èczema i lesions per l’efecte de gratar-se, atès que normalment fan molta picor.
En els nadons es localitzen a la cara, a la regió lateral del coll, al darrere de les orelles i a les zones d’extensió de braços i cames. No acostumen a afectar l’àrea dels bolquers.
En els nens més grans aquesta classe de dermatitis es manifesta més aviat a la part de davant dels colzes i del darrere dels genolls.
Es tracta amb cremes hidratants de civada o d’altres d’especials per a pells atòpiques, i banys amb sabons de civada i antihistamínics orals si fan molta coïssor. Si els brots són aguts, de tant en tant cal fer servir cremes amb corticoides durant períodes de temps curts o cremes antibiòtiques si se sobreinfecta la pell.
Picades
Poden sortir exantemes en forma de màcules, pàpules, plaques, nòduls, vesícules o butllofes vermelloses, que, en general, fan molta picor. Els acostumen a produir fiblades d’insectes (puces, mosquits, etc.) i, per tant, apareixen sobretot a les zones descobertes.
El tractament inclou, usualment, antihistamínics contra la pruïja, cremes antibiòtiques, si la picada se sobreinfecta per l’acció de gratar-se, i, en casos amb molta inflamació, alguna crema de corticoides.
Exantemes amb febre
La febre s’associa sovint a una infecció, però també a la inflamació i a les reaccions immunològiques o al·lèrgiques.
La llista dels exantemes febrils és llarguíssima, per la qual cosa farem un breu esquema segons la classe d’exantema cutani amb què es relacionen:
Exantemes maculopapulars
Infecciosos
- Vírics: xarampió, rubèola, eritema infecciós, exantema sobtat, enterovirus, mononucleosi infecciosa, hepatitis B i VIH.
- Bacterians: escarlatina, xoc tòxic (per soques d’estafilococs o d’estreptococs), sífilis i rickettsiosi.
No infecciosos
- Fàrmacs.
- Lupus.
- Artritis crònica juvenil.
- Malaltia de Kawasaki (una malaltia autoimmunitària).
Exantemes purpúrics
Infecciosos
- Vírics: xarampió atípic.
- Bacterians: infeccions per meningococs, gonococs, sèpsia (una infecció generalitzada) o una infecció bacteriana d’una altra mena.
No infecciosos
- Púrpures palpables: vasculitis (inflamació d’un vas sanguini).
- Púrpures no palpables: hemorràgies a la pell per alteracions en la coagulació, en les plaquetes o per fragilitat capil·lar.
Exantemes vesiculopustulosos
Infecciosos
- Vírics: herpes simple, varicel·la-zòster i pseudoglossopeda.
- Bacterians síndrome de la pell escaldada (síndrome estafilocòccia).
No infecciosos
- Eritema multiforme.
- Psoriasi pustulosa.
- Malaltia de Behçet.
Tractament
Pel que fa al tractament, bàsicament podem dir que:
- Els exantemes vírics es tracten amb mesures generals (antitèrmics contra la febre, antitussígens per a la tos, etc.).
- Els exantemes bacterians es tracten amb antitèrmics contra la febre i antibiòtics —sempre que els recepti un pediatra— segons el bacteri causant. Els que són greus, com ara les infeccions sistèmiques i les sèpsies, demanen un tractament hospitalari agressiu.
- Els exantemes inflamatoris es tracten amb antiinflamatoris i antitèrmics.
- Els exantemes produïts per medicaments es tracten eliminant el contacte amb el fàrmac causant.
Tanmateix, hem de concloure que, si bé sempre hi ha un factor desencadenant, no cal saber exactament la causa de l’exantema, sinó diferenciar si es pot tractar (bacterians) o no (vírics). Per això, sovint, els exantemes dels infants acaben classificats com a exantemes cutanis inespecífics; en aquests casos, no hi hem de patir, perquè vol dir que no són pas greus i, probablement, desapareixeran al cap de pocs dies.
Bibliografia
