Alimentació i Nutrició
Quines són les conseqüències de l’elevació de les transaminases?
Índex de continguts
Les transaminases són enzims que es produeixen principalment al fetge. Quan el seu nivell és molt alt, pot ser un indicador de problemes hepàtics. Per tant, és necessari monitorar-ne els nivells en sang per evitar que afectin la salut. Avui veurem com baixar les transaminases i les conseqüències de no fer-ho.
Què són les transaminases i què significa que estiguin elevades?
Les transaminases, també conegudes com aminotransferases, són enzims responsables de transferir grups amino entre molècules. Es tracta d’un procés essencial en la síntesi d’aminoàcids i en la descomposició de proteïnes en el cos. Es troben principalment al fetge, però també estan presents en altres òrgans.
Quan els nivells d’aquests enzims augmenten en la sang, sovint indica que hi ha un dany a les cèl·lules hepàtiques. Les causes de l’elevació de les transaminases són múltiples, i van des d’infeccions virals fins al consum excessiu d’alcohol. Aquesta elevació s’anomena hipertransaminasèmia i pot ser temporal o persistent. Com més aviat es detecti l’elevació de les dues transaminases, menors seran les conseqüències.
Tipus de transaminases: ALT i AST
Hi ha dos tipus principals de transaminases: l’ALT o alanina, i l’AST o aspartat. Ambdues són indicadors sensibles de la salut hepàtica i compleixen funcions similars. Tot i així, l’ALT es troba gairebé exclusivament al fetge. Per tant, quan els seus nivells són alts, indica amb més precisió que el dany es troba en aquest òrgan.
En canvi, l’AST es troba tant al fetge com en altres teixits, com el cor, els ronyons i els músculs. Un augment d’aquesta podria indicar un problema en algun d’aquests òrgans. La relació entre ALT i AST, coneguda com a índex de De Ritis, també és útil per diferenciar causes hepàtiques i no hepàtiques en l’elevació de les transaminases.
Causes de l’elevació de les transaminases
Les causes de l’elevació de les transaminases són variades i poden ser tan remotes com una infecció no detectada. Tanmateix, les més habituals són les següents:
Consum d’alcohol i el seu impacte
El consum excessiu d’alcohol és una causa freqüent de l’elevació de les transaminases. El fetge és l’encarregat de metabolitzar aquesta substància. Per això, quan la ingesta és molt elevada, les cèl·lules hepàtiques es deterioren progressivament i augmenten també els nivells d’ALT i AST en la sang.
En casos greus, el dany pot portar a malalties hepàtiques com la cirrosi o l’hepatitis alcohòlica. En ambdós casos, hi ha una elevació crònica de les transaminases. No hi ha estudis que confirmin que el consum puntual d’alcohol eleva les transaminases de manera permanent.
Després de cirurgies: per què poden elevar-se les transaminases?
Després d’una cirurgia, les transaminases poden elevar-se. S’acostuma a relacionar amb l’estrès físic que el cos experimenta durant el procés. Aquest estrès pot desencadenar una resposta inflamatòria, afectar el fetge i provocar una alliberació temporal d’ALT i AST en el torrent sanguini. Generalment, aquest augment és transitori i es normalitza en unes setmanes, sempre que no hi hagi altres complicacions hepàtiques.
Símptomes de transaminases elevades
Les transaminases elevades no sempre causen símptomes evidents, sobretot si l’augment és lleu. Tot i això, en aquells casos en què l’increment és molt alt o persisteix durant un temps prolongat, pot haver-hi senyals que indiquin un dany hepàtic. Els símptomes de les transaminases elevades són els següents:
Fatiga i malestar general
Un dels símptomes més comuns associats a l’elevació de les transaminases és la fatiga persistent i el malestar general. Aquest cansament es deu a la sobrecàrrega al fetge, que no aconsegueix complir eficientment les seves funcions de metabolització i desintoxicació. L’acumulació de toxines en el cos pot generar aquesta sensació de fatiga.
Coloració groguenca de la pell (icterícia)
La icterícia, o coloració groguenca de la pell i els ulls, és un altre dels símptomes més freqüents de les transaminases altes i, per tant, d’un dany hepàtic. Es produeix perquè el fetge danyat no processa correctament la bilirubina; una substància derivada de la descomposició de glòbuls vermells. Quan s’acumula en la sang, es produeix la coloració groguenca.
Com baixar les transaminases altes?
Davant d’aquesta situació, és comprensible preguntar-se com baixar les transaminases altes. Per sort, hi ha solucions eficaces, que impliquen canvis en l’estil de vida, però també tractaments mèdics. La hidratació és el primer pas, per netejar el fetge i afavorir l’eliminació de les toxines acumulades.
Aquesta hidratació ha de provenir de l’aigua i d’aliments saludables com fruites i verdures. La dieta ha de ser baixa en greixos saturats i cal augmentar l’activitat física, alhora que s’elimina el consum d’alcohol i de medicaments innecessaris.
En alguns casos, es recomana l’ús de suplements antioxidants, com la vitamina E i la silimarina, que poden protegir les cèl·lules hepàtiques. És important, però, consultar un metge abans d’iniciar qualsevol suplementació o dieta específica, així com per obtenir una prescripció de medicaments per baixar les transaminases altes.
Quant temps tarden a baixar les transaminases?
Un cop s’ha començat amb medicació, suplements o canvis en l’estil de vida, la pregunta habitual fa referència al temps que tarden a baixar les transaminases. Tot i això, aquest varia perquè depèn de la causa subjacent i de la resposta de l’organisme al tractament.
Si la causa és temporal, com l’estrès físic o un consum lleu d’alcohol, poden tornar a la normalitat en qüestió de setmanes. Tot i això, si el dany és més sever o la causa subjacent no es tracta, la reducció d’aquests nivells pot portar mesos. Baixar les transaminases en una setmana o en períodes de temps tan curts no és possible, ja que l’eliminació de les toxines del fetge és progressiva.
Cuidar la salut hepàtica per evitar complicacions
El fetge compleix funcions vitals per a l’organisme, per la qual cosa la seva cura és fonamental si es vol mantenir una bona salut general. Els hàbits de vida saludables i realitzar revisions mèdiques amb freqüència poden evitar que una elevació de transaminases derivi en problemes majors. A més, es recomana reduir el consum de substàncies hepatotòxiques, portar una dieta equilibrada i evitar el sedentarisme.