Actualitat Mútua, Salut i medicina
Reflexions d’un metge de fàmilia
Un metge de família és la base sanitària, la primera línia d’atac davant la malaltia o la defensa per al pacient, que no només s’enfronta a la patologia mèdica, sinó també a la psicosocial del malalt, veient-lo en el seu nucli familiar i social.
El coneixem pel seu nom i sabem de la seva vida quotidiana, de l’absència de familiars, l’arribada de nous membres a la llar, dels viatges planejats tota una vida, de jubilacions que no arriben o de feines que aclaparen. Un element important en la nostra funció és la continuïtat en l’atenció mèdica. El metge de família és el punt de referència per al pacient. És una consulta a la que torna després de les visites a l’especialista, després de la intervenció quirúrgica (encara que només quedi per ensenyar una petita cicatriu). És el regulador i l’organitzador de la farmaciola en la que, de vegades, es converteix la seva tauleta de nit (colors, formes, indicacions, dosis, pautes), i si la memòria falla, l’alarma que et recorda que cal que visitis el ginecòleg cada any, o a l’uròleg, encara que la pròstata ja no et molesti.
El metge de família surt de la facultat amb totes les eines teòriques per realitzar el diagnòstic i tractament de nombroses malalties, però necessita els coneixements que atorga la rutina diària de la feina ben feta per fer-ne l’ús més eficaç; i també la destresa per aplicar-los amb habilitat, tenint en compte les possibilitats quotidianes de la visita, les demandes del propi pacient i les proves complementàries, que realment seran d’utilitat diagnòstica, realitzant un difícil equilibri entre l’eficiència i la equitat en la despesa. En els darrers temps hem vist modificar-se el paper del metge, que ha anat deixant de banda el seu perfil paternalista, o dictatorial en alguns casos, per assumir-ne un altre de més proper, actuant com a conseller, assessor, i fins i tot de mediador entre el pacient i el seu entorn, adquirint sempre un paper de compromís amb el malalt.
Aquestes modificacions socials també ens obliguen a estar sempre preparats i en situació d’alerta, prestant atenció als canvis culturals, de religió i creences, els conceptes morals i el nivell d’instrucció que poden afectar la salut, els canvis demogràfics, com són l’ampli percentatge de gent gran o la creixent immigració; canvis epidemiològics, com ara l’aparició de noves malalties, l’eradicació d’altres i la reaparició d’algunes ja oblidades en el temps, i a aquests reptes ens hem d’enfrontar amb qualitat, amplis coneixements i eines útils i eficaces.
Altres vegades és qui canalitza les dependències familiars, essent consultat abans de prendre decisions davant el pacient gran, l’inici d’addiccions, desequilibris en el nucli familiar…, fent valdre el seu paper en el sistema familiar com a recurs terapèutic, detectant a temps situacions de risc.
S’enfronta en primera línia al maneig de les patologies cròniques, davant les quals les respostes que poden oferir-se no tenen resultats espectaculars, per la qual cosa la confiança en la bona feina del metge de família és primordial. No obstant, i en contraposició a això, tenim grans tractaments capaços de solucionar amb gran ericàcia nombrosos problemes de manera ràpida i espectacular.
Un altre paper de recent incorporació al metge de família ha estat l’àrea psicosocial del pacient. Aspectes com la depressió, l’ansietat, l’adolescència, la menopausa o la vellesa són situacions “quasi fisiològiques”, l’abordatge de les quals només és possible amb una mirada àmplia i global que només s’aconsegueix en comprendre el pacient dins el seu entorn familiar i social (mai convertiríem en fòbia social la timidesa d’un jove).
Atenció integral i contínua
La nostra atenció ha d’estar orientada a la resolució dels problemes de salut de cada comunitat i individu, i han de ser contemplats des de la perspectiva de promoció, prevenció, tractament i rehabilitació, potenciant alhora l’ús de tècniques de salut individualitzades com els mètodes d’autoajuda simples, que el pacient ha d’assumir de manera fàcil i quotidiana.
Cal tenir present que les possibilitats de prevenció de moltes de les malalties més importants radiquen en la modificació de factors de risc determinats per l’entorn social i cultural, el que fa necessari realitzar campanyes enfocades a la modificació de determinats hàbits i actituds, amb la finalitat de vigilar i millorar la nostra salut.
Molt relacionada amb l’atenció integral i contínua del pacient hi ha un darrer aspecte consistent en el servei d’atenció telefònica com a solució a dubtes puntuals, per orientació mèdica iinformació sobre l’accés a determinats serveis o consultes que no precisin una visita al consultori.
L’accés telefònic al metge permet transmetre una seguretat especial davant d´un dubte que no va sorgir a la consulta, d’un símptoma nou que apareix en una patologia consultada o una confirmació de la dosis davant d´un nou tractament. Més enllà del motiu concret de la consulta, sempre s’inclou un component important: confirmar que el seu metge està sempre al seu servei malgrat les seves ocupacions, reforçant l’efecte positiu que produeix el contacte amb ell.
Si l’emergència és de certa magnitud, l’atenció s’haurà de realitzar al domicili del pacient o en un centre amb els mitjans tecnològics adequats per a la seva avaluació i tractament. Enaltres ocasions, els avisos telefònics són atesos per metges que orienten el pacient, responen les seves preguntes o solucionen la urgència enviant un metge al domicili.
