Restrenyiment? Què pots fer-hi quan no hi ha manera

Resulta incòmode: segons alguna enquesta, sembla que un dels temes comuns de salut de què som reticents a parlar −fins i tot amb el metge− és de la salut intestinal i, més concretament, del restrenyiment. I el cas és que s’estima que 1 de cada 7 adults i 1 de cada 3 nens en pateixen en un moment o altre.

Avui obrim la porta del bany i abordem aquest tema aparentment tabú.

Què és el restrenyiment

Encara que tots sabem de què es tracta, els següents símptomes el descriuen amb més detall:

• Esforç excessiu per defecar.
• Femta dura o en forma de petites boles.
• Sensació d’evacuació incompleta.
• Sensació que al bany no hi haurà resultats.
• Disminució de la freqüència de moviments intestinals.

Convé tenir en compte que, a l’hora de defecar, tots som diferents i que allò que és normal per a un no ha de ser pas per a un altre: no és possible definir la normalitat en aquest tema. Per exemple, s’estima que només la meitat de la població defeca cada dia; l’altra meitat ho fa cada dos dies, i això en si no és problema.

Què causa el restrenyiment

En aquest trastorn influeixen factors de tota mena: dietètics, psicològics, físics, emocionals i hormonals, i la combinació de tots difereix en cada individu.

Alguns factors que hi influeixen:

Dieta pobra en fibra

La setmana passada parlàvem de la fibra que és, comptat i debatut, bàsicament indigerible i empeny la femta intestí avall. A més, n’absorbeix l’aigua, cosa que fa que la femta sigui més tova i més voluminosa.

Aquesta manca de fibra és una de les causes més freqüents del restrenyiment. Compte, però: la fibra ajuda a prevenir-lo, però no pas a curar-lo.

Alguns medicaments

Hi ha diversos fàrmacs que, com a efecte secundari, poden causar restrenyiment: antidepressius, antihipertensius, narcòtics i alguns antiàcids (els que contenen alumini i calci). També el poden causar alguns suplements de ferro. Si no estàs segur de l’efecte de la medicació que prens, seria ideal que ho consultessis amb el teu metge de família.

Estrès

Els factors psicològics poden tenir un paper important en el restrenyiment dels adults, assenyalen diversos estudis. Sabem que hi ha una connexió potent entre l’intestí i el cervell, i l’impacte d’alteracions com l’estrès pot afectar els hàbits intestinals. De ben segur que en algun moment, per exemple abans d’una reunió important, o d’una entrevista de treball, has tingut la necessitat urgent d’anar al bany.

L’efecte invers també és habitual i, en determinats casos de restrenyiment, l’intestí podria alertar que hi ha algun factor psicològic que no acabes de controlar adequadament.

Laxants

Els pacients de restrenyiment crònic podrien haver rebut una prescripció de laxants (o podrien comprar els que es venen sense recepta). Són efectius, sens dubte, però amb el temps poden fer que l’intestí es torni mandrós, cosa que, al seu torn, fa que quan es deixen de prendre sovint reapareix el problema.

Ignorar-ne la necessitat

És a dir: aguantar-se les ganes d’anar al bany. Molta gent té problemes per evacuar en llocs públics o a l’oficina, o estan massa ocupats en el moment en què en tenen ganes.

El problema és que el peristaltisme (els moviments intestinals previs a la defecació) es produeix només ocasionalment, i és convenient no ignorar-lo. Ajornar-lo fins que arribis a casa, per exemple, pot causar restrenyiment. Com més estona es mantenen els excrements a l’intestí, més aigua perden i més durs i secs es tornen a l’organisme, fet que en dificulta el trànsit.

Hormones i restrenyiment

Les dones poden notar que els hàbits intestinals canvien en funció del moment del cicle menstrual en què es troben. La causa és la fluctuació de nivells dels estrògens i progestàgens, hormones, ambdues, que poden afectar el trànsit intestinal.

L’embaràs també comporta canvis hormonals que poden causar restrenyiment.

Exercici

Cal fer una mica d’exercici, amb regularitat, atès que ajuda a provocar contraccions de l’intestí. El sedentarisme és una causa freqüent de restrenyiment crònic. Aquest problema és molt habitual en les persones grans amb mobilitat restringida.

Hidratació

Si el cos necessita aigua i no n’hi proporciones, l’agafarà d’on pugui, i la femta és el primer recurs que trobarà. I, ja ho hem dit, la femta es tornarà dura i seca, i el trànsit es complicarà. De manera que cal evitar de totes totes la deshidratació.

Alguns consells bàsics

Si el teu restrenyiment és crònic, el primer pas hauria de ser anar al metge de família, per descartar que no hi ha altres problemes mèdics no intestinals que el causin.

En la gran majoria dels casos, no hi ha problemes que no siguin d’origen intestinal. En aquest cas, prova de seguir aquests consells:

• Tracta que la defecació sigui part de la rutina matinal

Intenta anar al bany a la mateixa hora, cada matí. L’activitat motora del còlon haurà arribat aleshores al punt més alt, sobretot després de l’esmorzar. I dedica-hi temps: si no estàs relaxat o si tens pressa, no funcionarà.

• Esbrina què te’n provoca les ganes

Pot desencadenar la necessitat d’anar al bany un cafè, o els cereals d’esmorzar o…. Has pogut notar que, de vacances, tens més problemes. Això té a veure amb l’alteració de la rutina. Si esbrines què te’n provoca ganes, intenta reproduir-ho durant les vacances.

• Porta un diari de dieta i de símptomes

Si creus que la dieta t’afecta, identifica’n el culpable, i per això et serà molt útil de portar un diari en què apuntis què menges: això et permetrà establir les pautes. Els ous, els lactis, la carn… qualsevol t’ho pot causar, però el fet canvia d’una persona a una altra.

• Beu més

El color de la femta et pot donar pistes sobre el teu nivell d’hidratació. No hauria de ser fosc. I tingues en compte, a més, que l’alcohol tendeix a deshidratar el cos, de manera que hauries de limitar-ne el consum en cas de restrenyiment.

• Prova amb tècniques de relaxació…

Si creus que l’estrès o altres problemes emocionals et poden afectar, la meditació o els exercicis de respiració t’hi podrien ajudar.

• … o el ioga

Ja hem assenyalat que l’exercici regular ajuda a mantenir el flux de la digestió. També hi afegiríem el ioga, en aquest apartat, especialment certes postures del ioga –sobretot les que exigeixen doblegar i cargolar el cos–, pel fet que augmenten el flux sanguini al tracte digestiu i estimulen la contracció intestinal.

• Suplements de magnesi

En alguns casos, el magnesi hi pot ajudar, perquè té efectes laxants en portar aigua a l’intestí. Entre els aliments rics en magnesi, cal esmentar les verdures de fulla verda fosca, les nous, les llavors, el peix, les mongetes, els grans integrals i els alvocats.

Quan has d’anar al metge

Si experimentes cap canvi persistent en els teus hàbits intestinals o, per descomptat, si veus sang a la femta, és el moment de demanar cita mèdica, per descartar qualsevol causa major del restrenyiment.

Igualment, si has perdut la gana, has perdut pes de manera inexplicable o estàs anormalment inflat, has d’anar al metge.