Salut i medicina
Rubèola: tot el que n’has de saber
Índex de continguts
Què és la rubèola
La rubèola és una malaltia causada per un virus i es manifesta amb uns símptomes semblants als del xarampió (erupció de clapes vermelles). També s’encomana, però amb menys freqüència que el xarampió o la varicel·la.
Al revés del que passa amb el xarampió, que normalment apareix durant la primera infància, el contagi se sol produir en una edat més tardana: entre el 10 % i el 20 % dels joves de 20 a 25 anys no han tingut la malaltia. De fet, molta gent passa una forma tan lleu de rubèola que no s’arriba a diagnosticar. Actualment molt pocs infants agafen la rubèola, perquè la majoria ja se n’han vaccinat (vacuna trivalent).
Com es contreu la rubèola
La rubèola es propaga per gotetes; és a dir, l’alè d’una persona infectada expel·leix gotes microscòpiques que es desplacen per l’aire i arriben a una persona sana. Les gotes que contenen el virus es dipositen a la boca, la gola i el nas de l’afectat, per on s’escampa a tot l’organisme.
El període de contagi sol durar entre una setmana abans que comenci l’erupció i una setmana després de desaparèixer, i el moment de perill màxim és quan l’erupció és més intensa.
Quins símptomes produeix
Els símptomes són força tènues, sobretot en els infants. En general, es manifesten dues o tres setmanes després d’encomanar-se’n i duren entre un i cinc dies:
- Febre de més de 38 ºC.
- Congestió de les vies respiratòries; ragera o fluix nasal.
- Mal de cap.
- Pruïja i envermelliment dels ulls.
- Inflamació dels ganglis del coll i darrere de les orelles.
- Una erupció de petites taques rosades, que acostuma a aparèixer darrere de les orelles i des d’on s’estén a tot el cos. L’erupció canvia constantment (gairebé cada hora) i s’esvaeix al cap d’un parell o tres de dies sense fer cap tractament.
- Dolor a les articulacions; hi ha dones (sobretot joves) amb problemes d’artritis als dits, als canells i als genolls que dura prop d’un mes.
Com es tracta la rubèola
La rubèola, en tant que malaltia vírica, no necessita cap tractament especial, llevat, potser, d’uns quants dies de repòs al llit. Malgrat tot, cal tenir en compte que la malaltia és infecciosa i que es pot encomanar amb molta facilitat als qui viuen amb el malalt.
Només es pot patir una vegada, atès que confereix immunitat de per vida en el 99 % dels casos. Com que és perillós de contreure la malaltia durant l’embaràs (veg. més avall), val més que les nenes adquireixin la immunitat abans de la pubertat.
Quin perill s’associa a la rubèola
La rubèola és una malaltia benigna però teratogènica, és a dir, implica un gran perill per a les dones prenyades perquè pot produir lesions al fetus (rubèola congènita). En certs casos els riscos són tan elevats que es recomana d’avortar. Les lesions més freqüents són:
- Retards del creixement.
- Cataractes.
- Sordesa.
- Problemes de desenvolupament de diversos òrgans, incloent-hi el cor (defectes congènits).
- Problemes de desenvolupament mental i de l’aprenentatge.
El perill és tan alt que fins al 90 % dels infants les mares dels quals van contreure la rubèola els tres primers mesos de l’embaràs tenen rubèola congènita.
Per sort, això és excepcional, atès que la majoria de les dones ja han rebut el vaccí contra la rubèola.
Vacuna trivalent
Totes les nenes s’han de vaccinar contra la rubèola per prevenir problemes en cas d’embaràs. Actualment s’administra la vacuna trivalent (xarampió, rubèola i parotiditis), que protegeix contra la rubèola, a totes les criatures de 12 a 15 mesos, i una segona dosi als tres anys.
No és possible de saber segur si s’ha passat la rubèola o no, atès que molta gent ni tan sols se n’adona. Es recomana a les noies que han rebut la vacuna d’evitar quedar prenyades en els tres mesos després de la injecció.
En cas de dubtar sobre si s’ha passat la malaltia o no, una anàlisi dels anticossos sanguinis ho acabarà aclarint. Si cal, el metge pot administrar la vacuna.
Té cap complicació associada?
La rubèola no sol produir complicacions ni problemes excepte en les dones prenyades, perquè pot afectar greument el fetus, tal com s’ha explicat més amunt. En certs casos els riscos són tan alts que es recomana d’avortar.
L’actual llei de l’avortament reconeix la llibertat de les dones per avortar, de manera que la gestació es pot interrompre fins a la setmana 14. En cas d’una patologia fetal o per salut física o mental de la mare, la llei actual manté la llibertat per avortar fins a la setmana 22.
La llei, aprovada el febrer de 2023, permet a les noies de 16 anys o més d’avortar sense el permís dels pares.
Bibliografia
Ministerio de Sanidad – Áreas – Interrupciones voluntarias del embarazo
