Salut i medicina
Sang a la femta: 8 causes perquè n’hi hagi
Índex de continguts
Sempre desencadena l’alarma el fet de trobar sang a les deposicions. I tot i que espantar-se no treu cap a res, és bo que es produeixi una certa alarma, perquè, com veurem al llarg d’aquest article, sempre cal investigar les causes de la presència de sang. De manera que, com a norma, cal anar al metge perquè n’esbrini les causes.
De causes n’hi ha moltes i són molt variades. Si es tracta de sang vermella i brillant, la més notòria, pot haver-hi problemes al final del tracte digestiu. Però si es tracta de sang més negrosa i d’aspecte enganxós, la causa pot trobar-se abans de l’intestí gros i aleshores la visita al metge ha de ser immediata.
A continuació n’expliquem les possibles causes.
1. Hemorroides
És el trastorn més freqüent de l’aparició de sang. També coneixem les hemorroides com a morenes i consisteixen en la inflamació o irritació dels vasos sanguinis que irriguen la zona anal. Produeixen molèsties, i fins i tot un dolor agut, a l’àrea de l’anus. Poden ser internes o externes. Si es tracta d’aquestes últimes, poden notar-se al tacte, o bé observar-se amb un mirall.
Sovint desapareixen totes soles al cap de pocs dies, però si no és el cas, a la farmàcia es poden trobar productes sense recepta, gels i pomades, que alleujaran el trastorn. El teu farmacèutic podrà recomanar-te el més adequat per curar-les.
En tot cas, una visita al metge en confirmarà la causa.
2. Una fissura a l’anus
Les fissures són petits esquinços del teixit que revesteix l’anus, a causa d’una tensió anòmala d’aquest teixit. Solen produir-se per l’estrenyiment, sovint associat a les dificultats per defecar. Una de cada deu persones és probable que al llarg de la seva vida en tinguin una i poden arribar a ser extremament doloroses.
Es veuen a simple vista i normalment es curen soles, sempre que es mantingui ben neta la zona. També convé evitar el paper higiènic, que a més té un efecte abrasiu, i substituir-lo per aigua i sabó. L’estrenyiment és el pitjor enemic de les fissures i, per tant, convé evitar-lo. De nou, el teu farmacèutic podrà recomanar-te medicaments sense recepta, tant per pal·liar-ne el dolor com per evitar l’estrenyiment.
3. Diverticulitis
Els diverticles són hèrnies petites que es formen a l’interior de la paret de l’intestí gros, als punts en què el teixit és més dèbil. Els vasos sanguinis travessen la paret del còlon, i quan s’inflamen i erosionen, apareix el sagnat, que es vessa dins del còlon: aleshores parlem de diverticulitis.
La diverticulitis pot ser dolorosa i, a més del sagnat, pot causar canvis en els hàbits intestinals i fins i tot febre, tot i que aquests símptomes normalment no es presenten.
Els diverticles són permanents, i per tal d’evitar el sagnat, sovint n’hi ha prou amb una dieta rica en fibra i una bona hidratació.
4. Una úlcera d’estómac
Una úlcera d’estómac, o pèptica, és una ferida a la paret de l’estómac o de la part de l’intestí més propera, el duodè. La sang que apareix com a conseqüència de l’úlcera és de color negre, d’aparença com de quitrà, i és el que s’anomena femta en forma de melena.
Les úlceres estan provocades habitualment, en un 90%, per un bacteri, l’Helicobacter pylori; el 10% restant pot ser conseqüència de medicaments com ara antiinflamatoris no esteroides o d’altres. La creença general que l’estrès pot causar-la és falsa, tot i que per descomptat que en pot agreujar els símptomes, sobretot si, com a conseqüència de la tensió, abuses del cafè, o si fumes, o si beus massa alcohol. I, per cert, un dels factors que augmenten el risc de patir-les és fumar, per la qual cosa, una vegada més, s’aconsella deixar el tabac ipso facto.
La visita immediata al metge, que efectuarà o demanarà les proves pertinents, és obligada si observes aquest tipus de sang a la femta.
5. Una gastroenteritis
Una gastroenteritis és una infecció de l’intestí i, com a tal, pot ser deguda a un virus, a un bacteri o bé a una intoxicació alimentària. El símptoma més habitual és la diarrea, però també pot comportar vòmits, dolor abdominal, deshidratació (conseqüència de la diarrea) i sang a la femta. De vegades pot anar acompanyada de febre, mal de cap i fins i tot de dolors a les extremitats, com en una grip. Una de cada cinc persones pot arribar a patir un episodi anual de gastroenteritis.
Una conseqüència de la diarrea, que comporta visites al bany freqüents i neteges constants de la zona anal, és la irritació de la pell, que pot arribar a sagnar. És a dir, que la sang pot no procedir de l’intestí sinó d’aquesta higiene. De nou, ha de ser un metge qui en determini la causa.
6. La malaltia inflamatòria intestinal (MII)
És una malaltia crònica que provoca que una part de l’intestí s’inflami, i és poc freqüent. No s’ha de confondre amb la síndrome de l’intestí irritable.
Hi ha dues variants fonamentals de la MII: la colitis ulcerosa, que afecta l’intestí gros, i la malaltia de Crohn, que pot afectar qualsevol zona de l’intestí. Tant la colitis com el Crohn poden provocar diarrea, cansament i aprimament. Si afecta l’intestí gros, apareix la sang. Tot i que hi ha tractament, són malalties cròniques. També hi ha organitzacions (busca-les a Internet) amb grups de suport i comunitats d’afectats que poden resultar de molta ajuda.
7. Càncer colorectal
Sovint ens imaginem el pitjor, i per això és habitual que el primer que pensem quan veiem sang a la femta és en el càncer. Afortunadament, la probabilitat que es tracti de la temible malaltia és molt petita. De manera que no ens hem d’espantar, però, com ja hem dit, la visita al metge és obligada. Donem algunes dades del càncer de còlon.
Segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer, el càncer colorectal és el de més prevalença, tant en homes com en dones, a Espanya. Afecta un de cada 20 homes i una de cada 30 dones abans dels 74 anys. És insidiós, atès que triga a produir símptomes, que solen ser dolors, diarrea o estrenyiment, cansament i sang a la femta.
8. Conseqüències de la radioteràpia
Un dels tractaments freqüents contra el càncer és la radioteràpia. Si s’ha utilitzat per tractar un càncer d’úter, d’ovaris, de pròstata o de còlon, pot danyar la zona rectal i produir el sagnat, i també urgència per anar al bany.
Aquest trastorn s’anomena proctopatia i es presenta al cap de poc temps de començar el tractament. No sol durar més de dues setmanes després d’acabar-lo. Els radioterapeutes avisaran prèviament el pacient d’aquest efecte secundari.
El corol·lari d’aquest article és el que hem anat repetint: qualsevol sagnat rectal requereix la visita immediata al metge.