Sexe i edat: 4 coses que s’han de saber quan envellim

Encara que sembli poc creïble que passi al segle XXI, el sexe en la vellesa, i fins i tot en la maduresa, és poc conegut. I la veritat és que complir anys comporta, és clar, certs canvis fisiològics; però n’hi ha prou a conèixer-los per, amb certs ajustos, gaudir plenament del sexe en parella.

Diversos estudis mostren que la funció sexual no desapareix amb l’edat, contràriament al que es pensa. Sovint, la gent gran acaba “passant” del sexe quan això no hauria de succeir necessàriament, però fins i tot passa en parelles sanes i plenament actives.

També hi ha falses creences, com és pensar que el sexe en la vellesa no s’accepta socialment i culturalment; i també que és nociu per a la salut. La ciència diu tot el contrari.

1. Com canvia fisiològicament l’home

L’organisme dels homes canvia generalment entre els cinquanta i els seixanta anys. El cas més evident és l’erecció, que en la joventut s’aconsegueix amb una mínima estimulació física, o fins i tot amb el simple pensament. No és així en la maduresa, en què per aconseguir una erecció pot requerir més temps; més estimulació i ajuda de la parella.

El nivell de testosterona disminueix en envellir. Això pot tenir repercussions en la funció sexual masculina, en la disminució del desig sexual i ocasionar altres problemes, inclosa la impotència o la disfunció erèctil.

També canvia la intensitat de les contraccions de l’orgasme, que es tornen més febles i causen la disminució del líquid seminal, que es redueix a unes gotes i que fins i tot pot arribar a desaparèixer.

Assolir l’orgasme també pot ser més difícil. Si et passa això, no t’hauries d’entestar a aconseguir-ho. Prova-ho la propera vegada que tinguis relacions. La teva parella hauria de saber que és cosa dels dos, i mai no hauria de pensar el que creuen algunes dones: no arribar a l’orgasme no indica que s’hagi tingut una relació extramatrimonial!

Per eliminar les preocupacions derivades de l’activitat sexual, és important conèixer tots aquests factors. Si tens cap dels problemes descrits, visita el teu metge. Hi ha diversos tractaments disponibles per als diferents trastorns i el metge sabrà què aconsellar-te per solucionar-los.

2. Com canvia fisiològicament la dona

També elles estan sotmeses a canvis importants en la seva fisiologia. Un dels més evidents és la manca de lubricació vaginal, de manera que la parella ha de estimular-la més temps abans de la penetració.

Això podria estar provocat per la manca d’una hormona, l’estrogen, que es pot suplir. De nou ha de ser el metge qui suggereixi el tractament adequat, que pot consistir en la prescripció de cremes que continguin aquesta hormona o de píndoles. La manca de lubricació pot acabar produint vaginisme, que és una contracció dels músculs de la vagina que dificulta o impedeix la penetració.

Com en el cas de l’home, la freqüència i intensitat dels orgasmes pot veure’s disminuïda. Si tens aquest tipus de problemes, la recomanació és que consultis el teu metge.

3. La síndrome de viduïtat

Es pot presentar en les dones grans que emprenen una nova relació, ja sigui per separació o per viduïtat. Es descriu com l’ansietat relacionada amb voler “estar a l’altura” pel que fa al rendiment sexual amb la nova parella.

Si vas gaudir d’una vida sexual plenament satisfactòria amb la teva antiga parella és que us coneixíeu a fons i teníeu hàbits sexuals definits i provats com a satisfactoris al llarg d’anys. La nova experiència pot crear un estat d’estrès o d’ansietat.

La manera de solucionar-ho és anar tan a poc a poc com calgui, fins i tot deixant la penetració per a més endavant i consolidant la relació sexual des de la comprensió mútua, la sensibilitat i l’afecte.

4. Salut i sexe

Hi ha trastorns que dificulten la relació sexual, però no necessàriament la impedeixen. A continuació, veurem quins són els més freqüents.

Els problemes de cor: angina de pit, infart, fallades cardíacs…

També trobem amb freqüència la idea que renunciar al sexe ajuda a protegir la salut del membre de la parella que pateix alguna cardiopatia, algun problema de cor, però aquesta renúncia pot no ser necessària.

Aquests pacients haurien d’informar-se amb el seu metge sobre aquest tema, i el cardiòleg els proporcionarà una pauta per reprendre la relació, que la majoria poden fer gradualment als tres mesos, dedicant al sexe la mateixa atenció que a altres activitats diàries. Perquè ens en fem una idea: pujar un pis per l’escala accelera el cor fins a 117 pulsacions per minut (això és molt variable), però, en qualsevol cas, són les mateixes a què generalment s’arriba durant l’orgasme.

És recomanable evitar el sexe després d’un àpat abundant, i suprimir l’alcohol abans de tenir-ne. En el cas de les noves parelles, cal prestar-hi una mica més d’atenció, ja que l’excitació sol ser més gran. Si en algun moment tens molèsties o dolor, visita el metge. Eventualment, podrà suggerir que prenguis un vasodilatador abans de la relació sexual.

Els diabètics

La diabetis pot incrementar els problemes sexuals. Pot provocar disfunció erèctil, disminució del desig sexual, sequedat vaginal en les dones i fins i tot incapacitat d’arribar a l’orgasme, tant en homes com en dones.

Si ets diabètic i tens cap d’aquests problemes, consulta el teu metge, que podrà recomanar-te els tractaments adequats.

La pròstata

L’extirpació de la pròstata, o prostatectomia, causa que l’ejaculació es produeixi en la bufeta, i això és l’habitual (i natural). Les sensacions són les mateixes, encara que el pacient pot tenir sensació de frustració. Però els metges ho expliquen, afortunadament, cada vegada amb més detall després de la intervenció.

El rendiment sexual quan es prenen medicines

Quan ens fem grans prenem, en general, més medicines. Totes, en més o menys mesura, tenen efectes secundaris de diversa intensitat. Si en prens unes quantes, la combinació de totes elles complica més les coses.

Has de ser conscient d’això, sobretot, quan comences a prendre un medicament nou. Comunica al teu metge qualsevol canvi indesitjat que puguis patir, perquè possiblement hi hagi una medicina que substitueixi la nova i que no tingui aquest mateix efecte en el teu rendiment sexual.

En resum: pots fer-ho

El resum és clar i sorprendrà moltes persones: és possible tenir una relació sexual plena als setanta o als vuitanta anys. Tot dependrà de la salut de la parella i del desig sexual.

Sembla innecessari dir-ho, però hem de ser considerats, sensibles i atents amb la nostra parella i les seves necessitats sexuals. Els canvis que produeix l’envelliment requeriran, alhora, modificacions en les rutines sexuals anteriors, i caldrà anar desenvolupant noves pràctiques. Ha de quedar clar, doncs, que no és cert que envellir comporti renunciar al sexe, tot i que les noves limitacions poden alterar l’antiga relació. Tingues present que arribar a l’orgasme no té per què ser l’objectiu. El contacte, la intimitat i la proximitat també són importants.