Salut i medicina
Tipus de mal de cap: Identifica el teu dolor i troba alleujament
Índex de continguts
Les cefalees són una molèstia habitual que afecta en un grau o un altre a tota la població. Els tipus de mal de cap són tants que sempre podem ser susceptibles d’experimentar-los. No obstant això, identificar quina és la causa exacta és el que ens permetrà poder posar-li remei per a recuperar el benestar i evitar que torni a aparèixer. En aquest article, et contem quins són els tipus més habituals i com pots tractar-los.
Mal de cap tensional
Com el seu nom indica, aquest mal de cap es deu a la tensió acumulada. Produeix una molèstia intensa que es concentra en les temples; és a dir, a banda i banda del front, i darrere del cap, per la qual cosa la sensació és la d’una pressió general al seu voltant.
A més de per situacions d’estrès, es pot produir per contraccions musculars al coll a conseqüència d’una mala postura, d’aquí ve que també es puguin presentar molèsties en el coll o a les espatlles. De fet, és freqüent que sigui una contractura dels músculs de les cervicals els que causen el dolor al cap. També pot haver-hi aversió a la llum o al soroll, però mai els dos junts. Es recomana realitzar estiraments o posar en pràctica tècniques de relaxació.
Migranya
La migranya és un altre dels tipus de mal de cap més freqüents. Aquí sí que es presenta l’aversió a la llum i el soroll de manera conjunta, i aquest sol ser un dels símptomes que més facilita el seu diagnòstic. En aquestes, el dolor es dona en forma de punxades o batecs en un sol costat del cap, i pot veure’s acompanyat d’alteracions en la vista o en la parla, nàusees i formigueig a les mans.
La seva durada pot anar des d’unes hores fins a alguns dies i, si és molt intensa, arriba a ser invalidant. La causa es deu a estrenyiments i eixamplaments d’una artèria al cap, que s’originen per factors hormonals o genètics, principalment. Per la seva intensitat, el tractament consisteix en analgèsics i medicaments que poden ser preventius o per a alleujar el dolor, depenent quines siguin les causes i el perfil de qui les pateix.
Cefalea en raïms
La cefalea en raïms és aquella on les molèsties parteixen del front fins a envoltar un ull i el lateral del cap. Junt amb el dolor, pot haver-hi llagrimeig, inflamació de la parpella i degoteig nasal. Apareix sobretot de nit, però la causa no és clara, encara que segons sembla, es deu a descàrregues sobtades d’hormones, com la histamina o la serotonina.
Aquestes fan que els vasos sanguinis experimentin una dilatació sobtada, que causa dolor. Encara que aquest és molt intens, les crisis tendeixen a ser de curta durada. La part negativa d’aquesta rapidesa és que en dificulta l’avaluació i el tractament. Quan no desapareixen immediatament, també es recepten analgèsics, tractaments amb hormones o oxigen, entre altres. Es recomana evitar l’alcohol i els cigarrets, ja que poden incrementar les molèsties.
Mal de cap sinusal
A diferència de la resta de tipus de maldecaps, aquest acostuma a ser causat per una infecció en les vies respiratòries superiors, en concret en els sins paranasals, i se’l coneix com a sinusitis. La cefalea en aquest cas seria conseqüència de la mateixa congestió nasal.
La simptomatologia és la pressió tant en el front com en les galtes i al voltant dels dos ulls, que empitjora en inclinar-se cap endavant o en tombar-se. També es pot experimentar un batec al cap. Tots aquests símptomes són comuns amb la migranya, d’aquí ve que a vegades es confonguin tots dos dolors i no es receptin els medicaments adients.
Per a distingir el dolor sinusal de la migranya, cal saber que aquesta última sol anar acompanyada de nàusees o vòmits i d’un augment del dolor amb la llum brillant o el soroll. Mentre que en l’anterior, hi ha mucositat espessa i sense color i se sol perdre part del sentit de l’olfacte.
Mal de cap per estrès
El mal de cap per estrès entra dins del tensional, ja que es produeix per l’acumulació de tensió davant diferents esdeveniments. La diferència rau en el fet que en aquest cas, la causa està ben identificada i és la pressió per fer més del que realment som capaços i del que ens permeten les vint-i-quatre hores que té un dia.
Es pot identificar fàcilment perquè apareix després del detonant. Per exemple, una reunió o una trobada tibant, un embús de trànsit o una data de lliurament a la qual s’arriba tard. La part positiva és que pot controlar-se amb tècniques de relaxació, amb la hidratació i amb l’ús d’analgèsics senzills.
Si presentes algun d’aquests tipus de maldecaps de manera recurrent, impliquen símptomes de major gravetat o no desapareixen amb la medicació tradicional, es recomana consultar un metge per a dur a terme les proves pertinents que permetin un diagnòstic correcte.