Salut i medicina
Tot el que has de saber sobre la fibromiàlgia
Índex de continguts
Què és la fibromiàlgia
La fibromiàlgia és una malaltia reumàtica, relativament freqüent, que afecta el sistema muscular (és a dir, la musculatura, els tendons i els lligaments) i no pas els ossos i les articulacions.
Els teixits afectats no pateixen danys irreversibles i, per tant, els símptomes en poden persistir durant mesos o, fins i tot, anys.
Entre l’1 i el 3% de la població té aquest trastorn, és a dir, entre 400.000 i 1.200.000 persones. Cal dir que és deu vegades més habitual en les dones. Té certes semblances amb la síndrome de fatiga crònica o l’encefalitis miàlgica (EM). Malgrat tot, els malalts amb EM tenen antecedents d’una infecció viral prèvia, noten menys dolor i arrosseguen més cansament o ensopiment que els pacients de fibromiàlgia.
Què la causa
No se sap amb exactitud. Hi ha factors que s’hi associen, sobretot els trastorns del son profund. Aquesta alteració es pot detectar amb un electroencefalograma (EEG), que enregistra les oscil·lacions en l’activitat cerebral.
Es pot desenvolupar fibromiàlgia si hi ha trastorns del son de manera sostinguda. Qualsevol alteració del son pot causar la malaltia; per exemple, les persones amb artritis hi són propenses, perquè el dolor i el malestar de la malaltia de base poden degenerar en trastorns del patró del son (fibromiàlgia secundària).
Els problemes emocionals, o la depressió, també en poden afavorir l’aparició. Un problema afegit és que, quan se’n comencen a manifestar els símptomes, s’altera el son i això crea un cercle viciós de dolor i defalliment que, al seu torn, pot acabar amb una depressió.
Hi ha casos en què l’aparició de la fibromiàlgia s’associa amb un accident o traumatisme recents. S’anomena fibromiàlgia reactiva.
En darrer lloc, certs estudis la relacionen amb una secreció deficient de la l’hormona del creixement per la hipòfisi, i també amb la manca d’exercici.
Quins símptomes té
El símptoma més destacable és el dolor, de vegades tan intens que arriba a trasbalsar la vida quotidiana del pacient. El mal se sol localitzar en àrees específiques, com ara la part externa dels colzes, la zona superior de les espatlles, la part superior del tòrax o la zona interna dels genolls. Altres símptomes freqüents són:
- Rigidesa del cos, acompanyada de dolor.
- Cansament i fatiga.
- Depressió i/o ansietat.
- Síndrome de l’intestí irritable, en què alternen períodes de diarrea amb d’altres restrenyiment.
- Síndrome de bufeta urinària irritable, amb necessitat d’orinar sovint.
- Mals de cap.
- Trastorns cognitius o de raonament (afecta la memòria i la concentració).
- Adormiment de mans i peus.
- Problemes per dormir.
Els pacients de fibromiàlgia poden fer bona cara encara que es trobin malament. Normalment no es troben bé quan es desperten, com si no haguessin dormit bé, sense millorar durant el dia, i tenen un cansament variable. Uns quants pacients manifesten una manca d’energia incapacitant per a la feina o les activitats diàries.
Altres símptomes inclouen una sensació de mala circulació i un sentiment subjectiu que s’inflen les mans i els peus (encara que no sigui real). Sovint els pacients se senten malhumorats, tenen un estat d’ànim baix i es troben tristos. Les dones poden patir dolors addicionals durant la menstruació.
De tant en tant la malaltia remet al cap dels mesos o dels anys, però, en general, és permanent en el temps. Els pacients han de tenir clar que la malaltia no causa un dany articular o ossi persistent, ni tampoc una incapacitat física perdurable.
Com es diagnostica
No hi ha cap prova diagnòstica (com ara una anàlisi o una radiografia) que permeti de diagnosticar clarament la fibromiàlgia. És l’ull clínic del metge que ha d’identificar la malaltia, pels símptomes del pacient i per la manca de danys estructurals (inflamació o inflor de les articulacions) durant l’exploració física preceptiva. En poden ajudar a confirmar les sospites si es localitza el dolor en determinades àrees del cos, l’historial de cansament i els problemes de son del pacient.
D’habitud, els metges demanen anàlisis de sang o, fins i tot, radiografies per descartar altres malalties que causen símptomes semblants, com ara la síndrome de fatiga crònica o l’encefalomielitis miàlgica.
Altres malalties amb símptomes semblants
El metge ha de tenir en compte les malalties que enumerem tot seguit per descartar-les (també indiquem quines diferències tenen amb la fibromiàlgia), i actuar en conseqüència:
- L’Hipotiroïdisme.
- La polimiàlgia reumàtica, que afecta principalment la gent de més de 55 anys. L’anàlisi de sang revela un augment en la velocitat de sedimentació.
- La síndrome de Sjörgren, que és una malaltia autoimmunitària. Els pacients amb aquesta malaltia tenen cansament i dolors generals, però també sequedat d’ulls i boca, sensació de coïssor als ulls i inflamació de les glàndules salivals.
- D’altres, com ara el lupus eritematós i l’artritis reumatoide. Al cap d’uns quants mesos el diagnòstic esdevé clar.
Com es tracta
La fibromiàlgia no té cura, però es poden fer moltes coses per alleujar-ne els símptomes. En aquest cas és essencial l’ajut de la família del pacient i la complicitat del metge de família.
Els tractaments més eficaços són l’exercici físic i el manteniment d’un bon to muscular. També van bé els estiraments i l’escalfor aplicada a la zona.
A més a més,
- Poden fer servei els analgèsics, començant pels més suaus, com ara el paracetamol. Només hauríem d’optar pels més forts, amb codeïna, quan els altres no fan prou efecte.
- Els antiinflamatoris no esteroidals, com ara l’ibuprofèn.
- En zones que fan especialment mal, com són els colzes, els malucs o les espatlles, potser convindria d’injectar-hi una barreja d’anestèsics i esteroides.
- Per als problemes de son val més evitar les píndoles per dormir, perquè creen dependència. Els antidepressius poden ser eficaços (encara que el pacient no tingui depressió) pel fet que milloren la qualitat del son.
En general, els pacients acaben per aprendre a viure amb la fibromiàlgia, però hi poden ajudar molt els grups de suport. Tot seguit en proposem tres, si bé en trobarem un bon grapat més a internet.
Supera la fibromialgia:
Societat Espanyola de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica:
Associació de Fibromiàlgia, SFCem i SQM: [AP2]
Bibliografia
